Pirinioetan kanpinera

Acampada a la Vall de Ribes

 

GARRANTZITSUA: lineako erreserbak soilik onartzen dira. Nedo telefonoz erreserbatu daiteke.

 

El càmping Vall de Ribes terrazak edo lursailak antolatu Kanpalekua zabala dauka.

Les lursailak elektrizitatea izan daiteke eta m² 70-80 inguru dira.

Gure camp muino baten gainean dago geroztik, ikuspegiak paregabeak dira. errepidea azpitik izan dugu, beraz, gutxi autoak han joan dela ez sentitzen.

Dutxak, komunak, platerak garbitzeko konketa, garbigailua, lehorgailua, barbakoak, edateko ur iturriak, jolastokia, komun igerilekua eta jatetxea ditugu.

Bezeroarentzako zerbitzua harrera orduetan dago eskuragarri: 09’00h. a 14’00h. i de 16’00h. a 20’00h.

14tik aurrera’00h. a 16’00h harrera ixten da.

Prezioak hemen kontsulta ditzakezu: Prezioak_Camping.

Gurea irakurtzea ere gomendatzen dugu Baldintzak eta baldintzak eta zalantzarik gabe, gurea Zalantzak

El nostre càmping és ideal per a tots aquells que busquin tranquil·litat absoluta, estem lliures de contaminació sonora i la qualitat de l’aire és excel·lent. Idoni per a qui vulgui passejar pel Puigmal, la Vall de Núria o Ulldeter.

La Vall de Ribes, situada als Pirineus axials, és una subcomarca natural del Ripollès i n’ocupa l’extrem NO. Llinda al N amb el Conflent i la Cerdanya, i a l’W amb el Berguedà. Els seus límits segueixen la carena fronterera amb França que va des del Puigmal (2911 m) fins al puig de Bastiments (2883 m), passant pel pic de Segre (2843 m), el pic de Finestrelles (2828 m), el puig d’Eina (2789 m), el pic de Noufonts (2861 m), el pic de Noucreus (2799 m), i el pic de l’Infern (2869 m). Comprèn les valls de Núria, Pardines i Toses i forma part de l’extensa conca del Ter, de la què els rius Freser i de Núria són emissaris.

La important alçada dels cims ha originat uns vessants escarpats enmig dels quals s’ha encaixonat la xarxa hidrogràfica tot excavant congostos com les gorgues del Freser i les de Núria; aquestes últimes són especialment atractives perquè tenen una llargada de més de 3 km, fins que el riu s’ajunta amb el Freser. Això explica la dificultat d’accés que des de sempre ha tingut el santuari de Núria.