Vall de Núria

La Vall de Núria

 

Vall de Núria es troba al bell mig de l’alta muntanya dels Pirineus gironins. El santuari és gairebé a 2.000 metres d’altitud, en el punt on conflueixen tres valls: a ponent hi ha la vall de Finestrelles amb la vall subsidiària de la coma de l’Embut; al nord la vall d’Eina, i a llevant la vall de les Molleres, formada per la de Noucreus i la de Noufonts.

El conjunt de totes aquestes altes valls constitueix una capçalera muntanyenca encerclada per una llarga i alta carena semicircular que la tanca per l’est, el nord i l’oest per damunt dels 2.700 metres. Les vistes que en ocasions mostren son d’envergadura. Des d’alguns dels cims ocasionalment es poden arribar a veure els Alps, a 440 km. Des del puig del Coll de Finestrelles en concret s’ha aconseguit un rècord mundial en aquest sentit, el qual no tenen altres muntanyes d’altres continents.

Tanmateix el cim més alt de tots els qui conformen l’Olla de Núria de la Vall de Núria, és el Puigmal ( 2.910 m) al qual solen accedir milers de persones al llarg de l’any, tant des del Santuari com des del Coll de Fontalba i és una de les fites més populars del muntanyisme català. Pel sud i en cotes més baixes, un rocam esquerpat tanca el conjunt d’aquestes valls.

Degut a tal orografia, les aigües del riu de la Vall de Núria poden escolar-se només per unes estretes i profundes gorges excavades enmig d’aquesta roca dura, fins a trobar-se amb la vall de Freser, riu que a Ripoll s’uneix al Ter.

Tot plegat fa que, a la Vall de Núria, el relleu sigui abrupte i el clima fred i plujós. Hi dominen els boscos de roure, de pi roig i de pi negre, però, als vessants més alts, només pot subsistir-hi el prat alpí. L’accés ha estat tradicionalment difícil, en especial a l’hivern, amb els corriols nevats i glaçats. Avui, el tren cremallera permet l’accés a tothom.

Els materials que constitueixen el substrat rocós de la Vall de Núria són dels més antics del Pirineu. Es tracta de roques molt velles que han estat intensament transformades pels esforços i le pressions rebudes al llarg de la història geològica d’aquest territori pirinenc.