IMPORTANT: NOMÉS S’ACCEPTEN RESERVES PER LA WEB. NO ES POT RESERVAR PER TELÈFON.
El càmping Vall de Ribes gaudeix d’una extensa zona d’acampada organitzada en terrasses o parcel·les.
Les parcel·les poden tenir connexió elèctrica i són d’uns 70-80 m².
Com que el nostre càmping es troba a dalt d’un turó, les vistes són immillorables. La carretera ens queda a sota, de manera que els pocs cotxes que hi passen no se senten.
Disposem de dutxes, lavabos, piques per rentar vaixella, rentadora, assecadora, barbacoes, fonts d’aigua potable, zona de parc infantil, piscina comunitària i restaurant.
El telèfon d’atenció al client està disponible dins de l’horari de la recepció: 09’00h. a 14’00h. i de 16’00h. a 20’00h.
De 14’00h. a 16’00h la recepció tanca.
Poden consultar els preus aquí: Preus_Acampada.
També us recomanem llegir els nostres Termes i Condicions i per qualsevol dubte les nostres FAQS
El nostre càmping és ideal per a tots aquells que busquin tranquil·litat absoluta, estem lliures de contaminació sonora i la qualitat de l’aire és excel·lent. Idoni per a qui vulgui passejar pel Puigmal, la Vall de Núria o Ulldeter.
La Vall de Ribes, situada als Pirineus axials, és una subcomarca natural del Ripollès i n’ocupa l’extrem NO. Llinda al N amb el Conflent i la Cerdanya, i a l’W amb el Berguedà. Els seus límits segueixen la carena fronterera amb França que va des del Puigmal (2911 m) fins al puig de Bastiments (2883 m), passant pel pic de Segre (2843 m), el pic de Finestrelles (2828 m), el puig d’Eina (2789 m), el pic de Noufonts (2861 m), el pic de Noucreus (2799 m), i el pic de l’Infern (2869 m). Comprèn les valls de Núria, Pardines i Toses i forma part de l’extensa conca del Ter, de la què els rius Freser i de Núria són emissaris.
La important alçada dels cims ha originat uns vessants escarpats enmig dels quals s’ha encaixonat la xarxa hidrogràfica tot excavant congostos com les gorgues del Freser i les de Núria; aquestes últimes són especialment atractives perquè tenen una llargada de més de 3 km, fins que el riu s’ajunta amb el Freser. Això explica la dificultat d’accés que des de sempre ha tingut el santuari de Núria.
